Dilluns, 9 de juny 2014

| | (2)

Terratrèmol

Diuen que diàriament hi ha no sé quants milers de terratrèmols que no percibim. Baix els nostres peus la terra es mou i el paisatge va lentament  canviant de manera imperceptible, però inexorable. 

De tant en tant, els terratrèmols tenen lloc massa prop de la superfície terrestre i aleshores, poden ser destructors. fan que caiguen estructures i edificis que semblaven sòlids, però no ho eren, o al menys,no el suficient. 

De tant  en tant, què bé senten els terratrèmols! El paisatge al que estem habituats canvia de sobte. I les coses es ressituen.  

Hui hi hagut un terratrèmol en l'Església i tinc que dir que em sent content. Almenys un poc esperançat. Satisfet de trobar un poc d'honestedat i sentit comú en un món ple de gent obsessionada amb el poder. 

Un papa cansat, que es retira, que s'aparta, és un home de 85 anys com tots. Es Pere dormint-se en l'Hort de les Oliveres i un jubilat mirant un obra al mateix temps. És un papa humà. Un savi cansat.

Un papa fart que es rendeix és un dit que denúncia el pecat i la insídia que probablement s'amaguen dins les parets de la ciutat de la fe (que com ve diu Cortés, es diu així perquè tots els que van es la deixen allí). Pot ser li haja faltat més valentia, més força o més interès per tal de trencar les muralles del Vaticà... però al menys ha optat per trencar amb la norma establerta i això ja és...

El que tinc clar és que este home, encara que no li tinga massa estima o simpatia, té molta cura amb els detalls; en l'any del 50 aniversari del Concili Vaticà II, havent posat en marxa la iniciativa renovadora de l'Any de la Fe, va i renuncia. Dos dies abans de l'inici de la Quaresma, se'n va. I probablement, el nou papa començarà celebrant la Pasqua. Molt simbòlic. Un últim missatge, l'Església ha de tornar a mirar als fonaments de la seua fe per tal de què amb la pregària, el dejú i l'almoina de la quaresma, renasca en una nova Pasqua. 

De tant  en tant, què bé senten els terratrèmols!

¿Te atreves a soñar?

Primeres vegades

S'apaga la llum. Laia està nerviosa. Gemeca un poc. Sembla que va esclatar en el seu típic plor incontenible. S'encén una part de l'escenari. Ella es gira davant el muscle de sa mare, intentant no mirar... però la curiositat la venç i mira. Sona música. Escolta estranyada. I poc a poc es relaxa. Bat palmes perquè la música puja de to...però al mateix temps arruga la front, esglaiada.  Personatges  vestits amb acolorides disfresses es mouen dalt l'escenari i Laia, sorprenentment, sembla anar agafant confiança. Cansada d'estar damunt de sa mare, passa a seure en son pare. I ja no perd l'ull de l'escena. Mira i remira. En algun moment, aplaudix. En altres, es sorprèn. Passa un poc de por. Torna a aplaudir. Acaben els tres quarts d'hora de durada de l'obra i Laia ix del teatre ben contenta, feliç, alegre, tranquil·la. És la seua primera visita al teatre.

Mentre torne a casa amb ella pense en la sort que tenen algunes persones en viure per primera vegada alguna de les coses que més m'agraden en la vida. Lamente no poder evocar la il·lusió d'una nit de Reis. Envege a aquells que entren a un cine per primera vegada i es queden amb la boca oberta. Envege a aquells que mai han vist València i la veuen per primera vegada. (Ja ho sé, sona rar, però crec que estem massa acostumats a les coses que ens envolten....i a més a més, Rita l'ha deixat tant bonica!!!). Envege als que gaudixen per primera vegada de totes les coses importants i bones que hi ha a la meua vida. La memòria és una tia punyetera. No recorde quina fon la primera peli que vaig vore. O el primer llibre que vaig llegir (seria algun de Teo , o "Senda") O la primera vegada que vaig estar amb els meus amics. O el primer disc que vaig escoltar.Hi ha tantes primeres vegades que no recorde!

Ara, gràcies a Laia,  la vida ens dóna, en certa manera, una segona oportunitat de reviure-les... i em sent un privilegiat! Acompanyar-la és reviure un fum de primers moments. La primera caca, la primera nit, la primera mala nit, la primera dent, el primer bany, el primer bibe, el primer somriure, la primera papilla, la primera fruita, el primer danone, el primer putxeret, el primer "cinco lobitos", el primer "papapapa", la primera calentura, el primer Nadal, la primera nit de Reis ....són fites d'un camí que anys arrere vam recórrer ja i que al costat de Laia  tornem a passar. Només portem un any d'este camí. I ens queden molts per davant.

Millor no anar a l'oculista

Senyor Miope: cuide's vosté la vista si ho considera necessari. Però recorde allò de què la vida sempre és segons el color del cristall amb el qual es mira. I que per això, supose que obtenim una millor perspectiva de la realitat amb una certa miopia...


(Gràcies)

Ja no hi ha herois

Just look over your shoulder

Come stop your crying
It will be all right
Just take my hand
Hold it tight
I will protect you
from all around you
I will be here
Don't you cry

For one so small,
you seem so strong
My arms will hold you
keep you safe and warm
This bond between us
can't be broken
I will be here
Don't you cry

'Cause you'll be in my heart
Yes, you'll be in my heart
From this day on
Now and forever more
You'll be in my heart
No matter what they say
You'll be here
in my heart always
Always