No és un bloc de viatges. No és un bloc d'opinions. És un bloc d'idees i d'ocurrències, d'emocions i de sensacions...en poques paraules, un bloc d'estats d'ànim. I en certa manera, tots hem estat ahi, no?
martes, 22 de febrero de 2011
...y seguí cantando...
Sóc un pesat, però m'encanta.
I gràcies.
(A vorem demà què tal m'ha quedat la Megagalleta de Toblerone...)
És una gran cançò. I en tres estrofes resumeix tres raons per a l'esperança: Que les desgràcies maten mal, i sempre es poden superar. Que cal olvidar tots els nusos que fem als mocadors. I que sempre hi haurà algú que et salve del naufragi. En resum, com molt bé dius al títol, cal seguir cantant, the show must go on.
Jo la vull probar!!!!!!!!!!!
ResponderEliminarEmpalaga que no veas...
ResponderEliminarpero al dissabte no t'arriba!
ResponderEliminarÉs una gran cançò. I en tres estrofes resumeix tres raons per a l'esperança: Que les desgràcies maten mal, i sempre es poden superar. Que cal olvidar tots els nusos que fem als mocadors. I que sempre hi haurà algú que et salve del naufragi.
ResponderEliminarEn resum, com molt bé dius al títol, cal seguir cantant, the show must go on.