Què voré el dia de la meua mort? 

El dia que jo jasga en un llit, sense respirar, qui estarà al meu costat? 

Qui plorarà des del cor i qui respirarà aliviat de saber que ja no estic allí? 

Miraré des de dalt i tindré la sensació d'haver viscut al cent per cent? 

Vore les cares dels qui allí estiguen i sabré que s'alegren d'haver-me conegut?

Hauré fet del meu món una festa?

...

Pujarem les escales que faça falta; al final, sempre cauen i els pallasos, caiguen o volen, solen acabar sent feliços.