Escriure és un desahogo.
Soltar les coses que et passen per dins, donar-li forma a la pantalla en blanc, i estructurar el que penses o sentixes d'una manera concreta de vegades m'ajuda.
Però entenc que vos hàgeu preocupat. I ho agraisc.
Ja sabeu que sóc molt melodramàtic.
Però també sóc feliç. Que conste.
Hola sóc anònim. He triat mala setmana per a llegir-te, feia temps que no em passava per ací. La setmana ha estat especialment estúpida, en el pitjor sentit de la paraula, només cal esperar que isca el sol, però que d'una puta vegada és quede una temporadeta escalfant aquells que m'importen. Escolta la teua dona i el teu germà. Escriu.
ResponderEliminarJo te anime a que seguixques escrivin el que sens i si ens preocupem es el nostre problema que pa aixo estem. Pero no deixes de expresar el que portes dins, no deixes de ser melodramatic per favor, si no no series tu.
ResponderEliminarGrácies per Contarnos el que vius per dins. Pero fesli cas a Rafa, que pa algo es el germà major je je, i pasa página. I recorda que estic açi. Animo
Anònim! Que sàpies que és una alegria trobar-me en tu de tant en tant, siga ací o en la vida real (encara que siga en llocs lletjos...)
ResponderEliminarI Rouse, gràcies també per passar per ací. Podeu passar per ací més a sovint, quan escric bobaes també podeu opinar!!
Seguiré sent (o ho intentaré) el mateix friki de sempre...