Són dos errades que ha fet una xiqueta de la meua classe. I m'han fet molta gràcia perquè, lamentablement, ens reflectixen prou: quant de cristiaNONO i quanta crisTRISTiana hi ha per ahí amargant la vida!!
(La xiqueta igual suspén llengua, però religió, la aprova segur!)
Quanta raó té la xiqueta de la teua classe: hi ha molt per el món de cristia-NONO o mono, i molt de cris-TRIST-iana.
ResponderEliminarParlava jo ahir, en un persona molt crítica en este tema, de la imatge que donem els cristians en la nostra societat. I és veritat, mirant-mos no convidem mai a ningú a creure que som feliços en la nostra vida, que la Bona Nova ens ha transformat, que açò val la pena (.... o millor l´alegria) i això que nosaltres s´anomenem cristians.Una reflexió del nostre Dèu ja ens fa falta ja....
Per damunt de tot hem de creure que l'Esperit actua. No que potser que ho faça o que actuarà, és que ja està fent coses.
ResponderEliminarIgual ens falta perspectiva. Potser si mirarem el món en el seu conjunt voriem millor com l'evangeli canvia i fa present el Regne. Igual és que els arbres no ens deixen vore el bosc.
O que en lloc d'arbres tenim troncs secs i ben lletjos!