Hui tinc un dubte existencial que m,'agradaria m'ajudareu a resoldre.
¿Qué és ser amic? Ho dic açò perquè no en tinc massa (i dels pocs que tinc, la mitat sou família!). I no sé molt bé si açò és perquè les meues circunstàncies vitals han fet que açò siga així o perquè hi ha alguna cosa que no he sabut fer bé.
En qualsevol cas, amb els amics hi ha que "cuidar les formes"...o si algú és amic meu, em coneix i em vol i amb això hi ha prou? Quina diferència hi ha entre cuidar als amics i "quedar bé" amb ells? Més encara, és precís "quedar bé" amb ells? Clar que l'educació està per damunt de tot però....la confiança no?
Ale, a pensar i a escriure...A vore com s'ho curreu!
Jo crec que als amics hi ha que cuidar-los per damunt de tot.
ResponderEliminarPense que a totes les persones hi ha que tractar-les amb educació i per tant als amics també. Considere que a un amic tens que poder dir-li tot allò que penses però no conforme ho penses. M'explique... crec que a les persones que estimes, encara que ells també t'estimen, no els pots tractar de qualsevol forma, les coses que diem s'han de processar primer i després transmetrer-les, perquè si no corres el risc d'ofendre a l'altre sense cap intenció. Crec que encara que els demés et coneguen, t'estimen i tot això ningú et te que soportar... no se si m'explique...
No crec que les coses es tinguen que fer per quedar bé amb els que són amics de veritat de la bona... sino que de vegades hi ha que esforçar-se per estar ahi al màxim quan l'altre et necessita, estar al servici dels demés...
La confiança és important però no hi ha que abusar d'ella. Un bon amic crec que ho pot perdonar tot però una bona relació personal, crec, que ha de tenir com a base el respecte, l'estima, la paciència...
Però quin chapa he soltat... ja pare de filosofar...
Gràcies per banyar-te i opinar, però...crec que uns bons amics han de saber aguantar-se, suportar-se i avorrir-se junts. Sinó, ¡qué fàcil seria!
ResponderEliminarDepén del que tu consideres "amics" podràs contar-los amb els dits de la mà i te sobraran, o en tindràs 114 com al facebook. No sé si per circumstàncies de la vida, els interesos, l´entorn, el treball, o per nosaltres mateixa que moltes voltes també fem seleccionem encara que inconscientment.
ResponderEliminarCuidar les formes o no? Quedar bé o no? Esta és la qüestió. Jo crec que de tot un poc. Jo, que en la meua vida he tingut prou problemes per les formes, i encara hui continúe tenint-los, crec que si que hi ha que cuidar-les. Ara bé, no per tal de quedar bé, sino que hi ha que pensar en qui estem parlant, perque com en moltes coses en esta vida, sempre pensem que ells ens tenen que aguantar, suportar-nos, i vaja nosaltres som el centre d´atenció, com sempre. Cuidar als amics suposa tindre en compte com és cada uno, i com podem parlar-los, estar en ells.
No sé si m´explique, però vaja que el centre no siga jo sino ell, no es tracta de quedar bé sino d´empatia. El problema és que això és molt difícil.
El que dius al principi em recorda a allò del grup de Facebook: Si Jesús tenía 12 amigos y uno era Judas, tú que tienes 300 en el Facebook, vas a flipar.
ResponderEliminarPerò bo,...encara que compartisc el que digueu, pense què el millor dels amics és saber que hi ha tres o quatre persones, que, per damunt del que faces o digues van a estar ahí i et van a convidar a sopar o simplement despenjaran el telefon, perquè tu eres qui eres i saben com eres.
I sapiau que esteu tots convidats!
Seré jo, seré jo........
ResponderEliminarGràcies. Tu també.
No se si hores hores d'ara som amics ( Senyor quan et vam veure famolenc i et vam donar de menjar.... vull dir no recorde que em convidares a sopar.....) però, escriure un parell de comentaris deixant les pistes justes i que sigues capaç d'esbrinar que ho he escrit jo em fa sentir-me molt feliç.
ResponderEliminarAnonim Algemesinenc...no feia falta insultar per a obtindre resposta! Només cal tindre un poc de paciència, quue tot arriba...en serio, m'ha alegrat molt saber que passes per ací. I eixa és una paraula que igual deuria dir més a sovint: Gràcies! (i era fàcil saber que eres tu...) :)
ResponderEliminar