Fa un poc menys, però els metges diuen que tot començà fa uns 77 dies.
D'ací poc li vorem el cap, les mans, els braços, la cara, les cames,...
Serà la primera vegada que miraré a una altra personeta i podré dir: eres part de mí, sóc part de tu.
No sé si serà ell o ella. No té nom, ni m'escoltarà, però espere que el seu coret ja bategue a unes 140 pulsacions per minut. I que encara que no m'entenga, que sàpia que ja el/la vull, que ja el/la necessite, que ja el/la espere.
77 dies.
11 setmanes.
Joer, vaig a ser pare.
Però que monyas és el meu home... estic d'acord en tu, l'espera és llarga, emocionant... seguirem esperant-lo/la.
ResponderEliminarPerò açò no cal que ho penges al mur del facebook... ;)
ResponderEliminar