La vida és cruel i de vegades ho demostra amb una mala llet que asqueja.
Que ton pare s'haja mort i que no pugues traure el seu cos per vetllar-lo amb dignitat perquè hi ha una macro revetlla a la porta és digne d'una peli de Berlanga.
Però les coses són així. Déu és un gran artista de l'humor negre. ¿Se'n recordeu de Chumy Chúmez?
He anat al tanatori i m'he fet conscient de que ja sóc, mal que em pese, més major.O deuria dir adult? No ho sé... El cas és que ja no m'impacta tant la mort. M'angustia pensar que cada dia que passa estic més prop de ser un dels que estan en eixe tanatori. Però anar a acompanyar a amics i familiars que passen per ahí ja no té, afortunadament, la càrrega dramàtica que tenia temps arrere. Que m'estic fent major, vamos.
I per la vesprada, Corpus.
Una festa que m'encanta, perquè per damunt de totes les mariconaes i les tradicions xorres que l'envolten, dels xiquets que donen per sac i de les marujes pesaes, de l'incens i l'or i les flors, ... hui se mostra que el "cabronet" del meu Déu, no és (ni més ni menys) que un troç de pa que ix al carrer, a passar per davant de tots.
Un dia irònic, veritat?
I a tot açò, Esther cada dia més prenyada.... :)
Acabe de fer un enllaç amb Taula RaSa.... i vull que quede constància que m'encantaria tornar a escriure a quatre mans....
ResponderEliminar(sóc un plasta, ho sé...)