M'estava qüestionant si he de canviar la foto que acompanya el blog perquè sembla que fa molt de temps d'eixe viatge i que hi ha moltes coses diferents en la meua vida.

Però al mateix temps, crec que la foro ilustra molt bé algunes de les coses que més m'agraden: que estem de pas, que encara que faça fred les persones seguint movent-nos sempre; que encara que estiga núvol, hi ha sempre color i llum (encara que siga la d'uns anuncis); que la vida ens desborda, tot i que no ens donem compte.  

I sobre tot em recorda que uns dies abans de Nadal, fa uns quants mesos, vaig (varem) pendre la decissió més important de la vida: parlar per a sempre, en plural. I des d'eixe dia, vull que els moments queden. Que els "llocs", sobretot els emocionals, permaneixquen. Que en un moment donat puga mirar enrere i dir: Jo he estat ahí...i ara, ara...qui sap on estic? Però hem dóna igual.

Sóc qui sóc perquè he estat ahí.

Som qui som perquè hem estat ahí.