miércoles, 30 de junio de 2010


Que la vida t'inunde. 
Que els colors et peguen a la cara, les olors t'ofeguen, els sabors t'esclaten i les sensacions et plenen. 
Que un dia siga un viatge que comença on tu estàs i acaba on tu arribes. 
Que la vida ens inunde.

Què guai!!


Llàgrimes de cel.
Llagrimes de fel.

viernes, 4 de junio de 2010

Sóc un hacha











I punto pelota....

miércoles, 2 de junio de 2010




El mal no es un desconocido para nadie puesto que ronda alrededor de toda vida humana. Aunque haya logrado vencer la mayor parte de las enfermedades, el hombre no ha encontrado aún el remedio para mantener a distancia esa dolencia que carcome las raíces de su ser: la muerte. Ese encuentro final con el mal no se le ahorra a nadie, aunque todo el mundo acaricie secretamente el sueño de ser liberado de él. Desde su llegada a este mundo, el niño es un víctima predestinada. Apenas nacido- decía san Agustín- se es lo bastante viejo para morir. Y para que no lo olvide, el sabio estoico aconsejaba a la madre que en el momento de inclinarse sobre la cuna para dar a su hijo el primer beso, le susurrara al oído : "Mañana vas a morir". Es posible alejar un mal concreto pero no sustraerse a la experiencia del mal en algún momento de la existencia. 



Llibres que tinc en marxa:

- Los perros de Riga de H.Mankel. El segon de Wallander: m'ha costat un poc entrar, però és apassionant. I no em queda quasi res per a acabar-lo.


- El asedio,de Pérez Reverte. Duc poques pàgines, però pense que és més màrketing que altra cosa. 


-El enigma del mal de M. Neusch. Passava per San Pablo l'altre dia i vaig vore este títol de Sal Terrae ( "verde por fuera y rojo por dentro" i em va parèixer interessant.  
Un poc bèstia el principi, però... El llibre és prou esperançador, encara que ja des del principi parla clar que no hi ha cap resposta, sinó aproximacions al tema. El mal, el dolor, és un misteri i més que intentar resoldre'l (tasca impossible) cal saber com encarar-se a ell. I comença parlant de Job com a figura revolucionària de cara als plantejamens religiosos tradicionals i prefiguració de Jesús, que és el qui ens dóna el millor exemple.