lunes, 29 de marzo de 2010

Qué difícil és donar consells. Quant costa també rebre'ls.

¡Cállate, Iván!

Els nanos ara estan dibuixant un ecosistema marí. I no callen ni baix l'aigua. Normal. Jo estic pijor que ells.

En qualsevol cas, crec que dec saber crear bon ambient de treball.


PD:  Taula RaSa ja funciona  i pense em va a llevar temps d'este bloc.

viernes, 26 de marzo de 2010

El futuro es un desastre

Fa dos dies no tenia ni ganes de fer un bloc i ara sóc pare d'un i mig. La idea de Taula RaSa està guai,no sé què podrà eixir d'ahí, però mola... No és piloteig, Rafa, però crec que va a estar guai treballar a miges! Sobretot perquè serà la primera vegada que els dos "treballem"! (Ala Esther i Mamen ja podeu renegar: no si per a treballar en serio no valen, però per a fer xorraes sí.....)

Ahir en classe em vaig quedar amb dos nanos que no anaren a nadar a la piscina. Vaig decidir encendre els ordinadors i repassar les taules de multiplicar. Com sempre, els ordinadors no funcionaren. Frase antològica d'Ainhoa:
- Salva...¡es que el futuro es un desastre!

Espere que no siga cert al cent per cent.

jueves, 25 de marzo de 2010

????????????????????

Qué estrany resulta açò de fer un bloc. És curiós el debat de què contar què no contar, ho llegirà algú, no ho farà... Val, per ara és fàcil perquè només la meua dona sap de la seua existència (hola carinyet!i si ho lliges, fes algun comentari.).
Supose que escriure ací és ser un poc exibicionista, tampoc em propose contar ací les meues intimitats.
La veritat,no só molt bé qué espere d'açò. Una espècie de teràpia? Un simple entreteniment?
Com diria Nico ?????????????????????????????????????



La lasagna no va poder ser, em quedí amb una salsa bolognesa pleneta d'orenga ....i hui ja vorem si és comestible o no....

miércoles, 24 de marzo de 2010

El bescuit i la lasagna

Ahir em va eixir un bescuit de que te cagues..... Vaig seguir les instruccions de la Simone Ortega.
Hui probarem amb la lasagna del senyor Jamie Oliver.
I promet que prompte, ben prompte, tornarà la dieta.

martes, 23 de marzo de 2010

Resituar-se

Doncs això.

Resituar-se.

Situar-se de nou.

Canvi de ciutat, d'estat civil.

Molta alegria....

i una sarpada tremenda que em costa saber com situar.

Això és el que vull: resituar-me.