¿En qué país quieres vivir?

Ya, ya sé que ahora no parece un buen momento, pero ¿Han pensado ustedes dónde quieren vivir? Sí, ¿En qué país quieren vivir? Verán el uno de Agosto 150.000 inmigrantes en nuestro país perderán su tarjeta sanitaria ¿Quieren vivir ustedes en un lugar donde la gente muera porque no tiene recursos? ¿O prefieren vivir en un país con las urgencias de los hospitales saturadas porque los inmigrantes irregulares no tienen otra manera de acceder a la sanidad? ¿Dónde queremos vivir? 

Hoy el portavoz del PP en el congreso, José Antonio Alonso decía esto: "Cuando decímos la sanidad es universal en España no es para el universo mundo es para los españoles y los que viven aquí". No entiendo entonces ¿Esos 150 mil inmigrantes dónde viven? Ser español es un accidente geográfico, nacimos aquí, sí ¿Eso nos otorga una categoría? 

Por lo general uno debería sentirse satisfecho de sus propios méritos, de sus metas y retos conseguidos, de su persona, de ser una buena persona ¿Es ser una buena persona negar a alguien la posibilidad de ir al médico? ¿Quién lo decide? Es decir, el partido en gobierno tiene los votos, pero ¿Son los votos el camino que justifica que España deje de ser lo que es? 

Este es un país solidario, consecuente y atento. Lleno de gente buena que, mucho me temo, no está dispuesta a ajustar su moralidad a las modas de estos tiempos. El sistema sanitario está para servir a quien siente dolor, y el dolor, tristemente es universal.

Toni Garrido (Asuntos Propios; RNE, 24-4-12)

Dijous Sant

Segurament hui estic molt clerical. És el que té celebrar hui tantes coses: l'amor fraternal, l'eucaristia, el sacerdoci... i per a més inri (valga l'expressió) m'he trobat en estos dos videos que m'han fet pensar. El primer d'ells és un vot de confiança. Deia el retor hui que el qui no està en comunió amb el seu retor o el seu bisbe està autoexclòs de l'Esglèsia. I té raó. Ser Esglèsia és estar units. I mira que açò és una qüestió que a mi em fa patir. Igual sóc molt egoista quan pense que el retor que no està en comunió amb la seua comunitat, o al menys, amb els qui té propet, també està autoexclòs. O igual és una excusa barata. No sé. La bona qüestió és que el video que ara penge és un xicotet homentatge a eixes persones que deixen la seua vida i se la compliquen per a donar-se als altres. Encara que molts siguen imbècils i el que fan és complicar-nos-la a nosaltres. 

I l'altre video és simple i claret. Si la Setmana Santa vol dir alguna cosa és açò: que la vida val la pena. Que no tot és Divendres ni Dissabte, que sempre hi ha Diumenges de Pasqua per xicotets i insignificants que puguen pareixer.






(Que vos quede clar: no m'he fet kiko ni m'he tornat fan incondicional de Rouco. Més bé com diria el ginecòleg de la meua dona: "A ti lo que te pasa se llama 'paternidad'")