M'agradaria dir-vos alguna cosa però no sé molt bé qué...
No vull ser pesat ni semblar indiferent, però és que no m'agrada vore-vos tan serios, cansats i preocupats.
Si falta la salut, que rebose l'estima; que teniu mil motius per a estar contents. I si no en són tants, al menys en són dos. I això ja és molt.
:)

Definitivament, és genètic...

... a mi tampoc em puja la coca.

Però el que reconec que els meus veïns deuen al·lucinar si em veuen tirat a terra mirant com puja el que hi ha dins del forn.

Encara que rara és l'ocasió que m'ix alguna comestible, no sé com explicar que m'encanta observar com canvien les coses ahí dins. És com si la calor fera que el temps s'accelerara i la superfície de la coca o el biscuit tremolara con un volcà i s'envellira i al mateix temps el seu interior millora i creix i guanya sabor i dolçor. és com eixes pelis on acceleren el desenvolupament dels núvols en el cel, però en xicotet. Igual després no hi ha qui s'ho tire a la boca, però eixe momentet és una d'eixes coses xicotetes que poden alegrar-te el dia.Igual és perquè no has de fer res,no més encendre el forn, donar-li calor i mirar. Que estiga bo o no és un altra cosa.