L'especial número 100 és una xiqueta que es diu Laia i que em va a canviar la vida per complet.

:)

Podria

Un altre dia d'eixos en els que tinc ganes de sentar-me davant el teclat, però no tinc gens clar sobre què escriure.

Podria soltar un rotllo polític-religiós sobre la JMJ, els "antipapa", els "papaflauta", els confesonaris....però, no n'esteu farts??

Podria contar coses sobre la salut i les malalties, i les calentures i els dolors de panxa, i les ecos i els putos hospitals....però no m'abelleix delectar-me en estos temes tan escabrosos.

(Acaba de marcar el Barça i han tirat un masclet que ha fet que quasi em menge la pantalla del netbook. És què ací no saben que som Blavencians??)

Podria contar coses sobre el viatge que faré la propera setmana: de quant m'agrada vore món i fer de "guiri" en ciutats que no seran mai la meua, i de com al mateix temps, em sent un poc (no massa) irresponsable, perquè igual este no era el moment de fer esta eixida...però....què me quiten lo bailao!!

(Ara marca Cristiano, i s'escolta un Fill de Puta! i un altre masclet...estos de què van??)


I, per últim, podria parlar sobre el divendres.


Però per a eixe tema em reserve el pròxim post, que serà  el número 100 i, com és necessari celebrar els números redons, intentaré preparar un Vigalondo, ...sense holocausto, clar.

He vist moltes vegades canviar-li el bolquer al meus nebots. I el meu germà m’ha ensenyat que el moment del bany d’un bebé és un moment d’intimitat molt especial que hi ha que cuidar molt. Tens una persona en les teues mans, i això es mereix tot el respecte, dignitat, estima i delicadesa.

***

Hui, per tercera vegada en la vida, he netejat a mon pare després de que fera de ventre. Fins ara s’ho feia ell o, com a molt, l’ajudava ma mare. Però estos dies es troba més fluix i necessita ajuda. Està major.

Quan he acabat m’ha mirat amb tendresa i una certa vergonya, i m’ha dit la paraula amb la que ell expresa tot: “Aiaiai…”

Jo li he contestat: “Que quan jo era xicotet tu no me’l llavaves a mi?”, a la qual cosa ell ha respost apretant els llavis i mirant-me amb uns ulls que em deien “Però encara em costa acostumar-me al canvi de papers. Ara jo estic a les teues mans.”

I m’he emocionat.

Terapia

Odie el hospital
Puto hospital
Me cague en els metges.
Puto  hospital
Odie el hospital.