Ella dorm darrere de mi.
Jo, desvetlat, a 2000 km de ma casa escric cara l'espill d'una emmoquetada habitació d'hotel.
No tinc molt que dir. Que l'arribada a aquest pais va ser emocionant, perquè em feu retornar a un dels moments més lluminosos de la meua vida, allà quan tot era possible, il·lusionant, emocionant.
No és que em senta major, és que veig tanta distància entre aquell qui era i este qui sóc! Supose que és normal, fins i tot bo no ser un quinzeanyer tota la vida, però la nostàlgia de la que en un altre lloc parlàvem li dóna un color daurat tan bonico a les coses que, encara que sapiem que hem viscut el millor que podriem i hem fet allò que deuríem, sembla ser que sempre falta alguna cosa, que hi ha algun projecte a mitjes o algun somni per complir.
Demà classe d'anglés i poc més. A l'altre, classe i excursió. Good night.
