Ea, levántate y ama

Todos somos egoístas. Al fin y al cabo, ¿qué queremos todos sino ser queridos? Por mucho que nos disfracemos, nuestra alma lo único que hace es mendigar amor. Sin él vivimos como despellejados. Y se vive mal sin piel.

Porque -los recientes enamorados lo saben- amar a la corta es dulcísimo; a la larga, cansado; más a la larga, maravilloso.

¿Cansado por qué? Cansado porque siempre nos sale entre las costillas el viejo egoísta que somos y nos grita tres veces cada día que nadie va a agradecernos nuestro amor -es mentira, pero el viejo egoísta nos lo dice-; porque saca además aquel viejo argumento del ¿y a ti quién te consuela? Un falso planteamiento: porque el problema no es si nuestro amor nos reporta consuelo, sino si el mundo ha mejorado algo gracias a nuestro amor.


 (D'un text de Martin Descalzo que hem utilitzat Esther i jo)

ESE PEASO MADALENAS.....

FELIÇ DIA DE LA MARE

GRÀCIES

Muntanyes.

Hui he dut el cotxe al taller, a la revisió dels 80000 km.
Anit fon la segona nit (no seguida) que vaig tindre algun malson.
No sé si el subsconcient mescla les coses.
Tinc que anar al seguro a fer papeleos.
Se me fa una muntanya...

Cantant per la vida

Match point

És un dels millors inicis del cine recent. I hui la penge com a homenatge als meus amics Nico Grandpomier i Rafa Masnadal. M'ho passat molt bé, encara que la meua relació amb l'esport és més bé tormentosa. Sempre ha sigut una causa dels meus baixons d'autoestima i dels meus complexes de joventut. Però ha estat divertit.

Bona nit.

So much beauty...

MOMENTS

divendres

¿Algun dia aprendré que resar no és només mirar-se el melic?

Nit

Acabe d'arribar ara del monument. No sé perquè necessite escriure açò, supose que és per a què d'ací a uns quants mesos o anys me veja a mi mateix en una certa perspectiva. Davant del sagrari he pensat que sempre en la meua vida, quan he viscut un moment plenament feliç, de seguida ha vingut algo horrible. I he sentit una certa por al sofriment que me queda per davant. Mai m'havia passat. Li he demanat a Déu que faça trampa. Que Ell que ho respecta sempre tot, que se banye un poc més. Que trenque les regles i que se clave a tope en la meua vida,.  No vull viure amb por, me negue. Però necessite ajuda. Sonarà presumptuós, però crec que açò és el que va viure Jesús en Getsemaní.

(Sé que m'havia promés no ser tràgic ni melodramàtic, però hui emm sentisc un poc així....i sinó fora tràgic i melodramàtic no seria jo!!)