Acabe d'arribar ara del monument. No sé perquè necessite escriure açò, supose que és per a què d'ací a uns quants mesos o anys me veja a mi mateix en una certa perspectiva. Davant del sagrari he pensat que sempre en la meua vida, quan he viscut un moment plenament feliç, de seguida ha vingut algo horrible. I he sentit una certa por al sofriment que me queda per davant. Mai m'havia passat. Li he demanat a Déu que faça trampa. Que Ell que ho respecta sempre tot, que se banye un poc més. Que trenque les regles i que se clave a tope en la meua vida,. No vull viure amb por, me negue. Però necessite ajuda. Sonarà presumptuós, però crec que açò és el que va viure Jesús en Getsemaní.
(Sé que m'havia promés no ser tràgic ni melodramàtic, però hui emm sentisc un poc així....i sinó fora tràgic i melodramàtic no seria jo!!)
La vida està plena de coses enormement precioses que estan esperant a que les visgues, a que les visgam plenament. Estan al girar el cantó, sols tens que voler veure-les i no permetre que res t'ho impedisca. Ànim!!! muaks...!!!
ResponderEliminarsi sols vixquerem en la por d'esperar el pijor no disfrutariem de cap moment feliç, no ens faria profit perque sabriem el que be despres i per tant ja no seria bo ni ens faria feliços. Així que disfruta tota la felicitat al mil i el que vinga d'arrere ja ho arreplegarem entre tots. Un bes guapo.
ResponderEliminar(Rafa estes faltes te les dedique a tu)
Supose que amb "el que vinga d'arrere" vols dir "el que vinga després", no? Ja ho sé. Sé que eixa és l'actitud correcta, però...què anem a fer! Em costa evitar de tant en tant sentir-me aixina. Supose que es normal decaure un poc de tant en tant.
ResponderEliminarGràcies a les dos. Sé que em queden molts moments bonicos al girar al cantó i sé que en molts d'ells esteu vosaltres ahi.