jueves, 15 de abril de 2010
Match point
És un dels millors inicis del cine recent. I hui la penge com a homenatge als meus amics Nico Grandpomier i Rafa Masnadal. M'ho passat molt bé, encara que la meua relació amb l'esport és més bé tormentosa. Sempre ha sigut una causa dels meus baixons d'autoestima i dels meus complexes de joventut. Però ha estat divertit.
Bona nit.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
El video molt guay. És cert que la vida de vegades és qüestió de sort,ho sabem veritat? Però no deixem tot en les seues mans. Pot ser la teua relació amb l´esport també ha sigut una qüestió de sort. Ara bé si la pilota cau darrere i perds,deixes per això de jugar? Tal volta, si haguerem pegat un poquet més fort no esperariem que la sort decidira per nosaltres. Ho tornem a intentar? Fem tot el que estiga en les nostres mans i més, amb esforç i superació, i deixem que la sort ens done la enhorabona.
ResponderEliminarÉs complicat això de la sort. I crec que és un dels misteris més grans de la vida. Perquè acceptar que l'atzar forma part de l'existència suposa admetre que la vida pot ser injusta o que potser no tinga sentit; o tal vegada siga més rica i valuosa del que podriem pensar.Però no hi ha certesses.
ResponderEliminarUna resposta fàcil és negar la seua existència: hi ha un destí, Déu ho ha volgut, estava escrit... Però això ja no és vida. És la diferència entre el tenis autèntic, on tot és real i el tenis de la Wii on tot està pensat i programat, i no és possible que un jugador es tropece, que bufe massa vent o que es cague un pardalet en l'ull de l'àrbit.
La sort és una putada. Menys mal que sempre ens queda la fe i la voluntat. I en això et done tot la raó. Per mal que ens isquen les jugades, pitjor és quedar-se sentat a vore el partit. ( i si és per la tele, pitjor en cara).