lunes, 24 de diciembre de 2012

Primeres vegades



S'apaga la llum. Laia està nerviosa. Gemeca un poc. Sembla que va esclatar en el seu típic plor incontenible. S'encén una part de l'escenari. Ella es gira davant el muscle de sa mare, intentant no mirar... però la curiositat la venç i mira. Sona música. Escolta estranyada. I poc a poc es relaxa. Bat palmes perquè la música puja de to...però al mateix temps arruga la front, esglaiada.  Personatges  vestits amb acolorides disfresses es mouen dalt l'escenari i Laia, sorprenentment, sembla anar agafant confiança. Cansada d'estar damunt de sa mare, passa a seure en son pare. I ja no perd l'ull de l'escena. Mira i remira. En algun moment, aplaudix. En altres, es sorprèn. Passa un poc de por. Torna a aplaudir. Acaben els tres quarts d'hora de durada de l'obra i Laia ix del teatre ben contenta, feliç, alegre, tranquil·la. És la seua primera visita al teatre.

Mentre torne a casa amb ella pense en la sort que tenen algunes persones en viure per primera vegada alguna de les coses que més m'agraden en la vida. Lamente no poder evocar la il·lusió d'una nit de Reis. Envege a aquells que entren a un cine per primera vegada i es queden amb la boca oberta. Envege a aquells que mai han vist València i la veuen per primera vegada. (Ja ho sé, sona rar, però crec que estem massa acostumats a les coses que ens envolten....i a més a més, Rita l'ha deixat tant bonica!!!). Envege als que gaudixen per primera vegada de totes les coses importants i bones que hi ha a la meua vida. La memòria és una tia punyetera. No recorde quina fon la primera peli que vaig vore. O el primer llibre que vaig llegir (seria algun de Teo , o "Senda") O la primera vegada que vaig estar amb els meus amics. O el primer disc que vaig escoltar.Hi ha tantes primeres vegades que no recorde!

Ara, gràcies a Laia,  la vida ens dóna, en certa manera, una segona oportunitat de reviure-les... i em sent un privilegiat! Acompanyar-la és reviure un fum de primers moments. La primera caca, la primera nit, la primera mala nit, la primera dent, el primer bany, el primer bibe, el primer somriure, la primera papilla, la primera fruita, el primer danone, el primer putxeret, el primer "cinco lobitos", el primer "papapapa", la primera calentura, el primer Nadal, la primera nit de Reis ....són fites d'un camí que anys arrere vam recórrer ja i que al costat de Laia  tornem a passar. Només portem un any d'este camí. I ens queden molts per davant.


miércoles, 3 de octubre de 2012

Millor no anar a l'oculista


Senyor Miope: cuide's vosté la vista si ho considera necessari. Però recorde allò de què la vida sempre és segons el color del cristall amb el qual es mira. I que per això, supose que obtenim una millor perspectiva de la realitat amb una certa miopia...


(Gràcies)

miércoles, 16 de mayo de 2012

Ja no hi ha herois

Just look over your shoulder


Come stop your crying
It will be all right
Just take my hand
Hold it tight
I will protect you
from all around you
I will be here
Don't you cry

For one so small,
you seem so strong
My arms will hold you
keep you safe and warm
This bond between us
can't be broken
I will be here
Don't you cry

'Cause you'll be in my heart
Yes, you'll be in my heart
From this day on
Now and forever more
You'll be in my heart
No matter what they say
You'll be here
in my heart always
Always

domingo, 6 de mayo de 2012

Dia de la mare



Després d’una Nit de Cap d’Any Multicultural, una nit de vòmits i diarrees ens va fer anar a l’hospital. ¿Serà el part? ¿Li passarà qualsevol cosa a la xiqueta? Tu darrere de les portes blanques i jo fora. Ta mare entrant i eixint. Així tot el dia. Es fan les cinc de la vesprada.

2/1/2012 17:08: Salva Mas: D nou en monitors. La matrona vol aprofitar q esta aci xa controlarla en monitors.
2/1/2012 17:11: Rosa: Mare que va neixer dema!!!
2/1/2012 17:48: Salva Mas: Esther es un crack: s'ha adormit en monitors!! La matrona li ha dit a sa mare q la va a deixar descansar un rato i ara ens conta...
2/1/2012 17:50: Rosa: Coño i que te que vorer que una descanse pa que parle el altra!!
2/1/2012 17:51: Salva Mas: Perque continua conectada, crec. Jo estoic fora, vos dic lo q la meua sogra conta
2/1/2012 17:58: Rosa: Pues tu eres el seu home podien informarte els metges a tu. I no vías majadero
2/1/2012 18:00: Salva Mas: A voren malallet: s'ha adormit i li han deixat el monitor mes temps. Ibgracies a q esta sa mare dins se xq esta tardant, si no no m'hagueren dit res, xq aci encara no ha eixit ningu.
2/1/2012 18:00: Salva Mas: Jajajan mola lo de 'majadero'
2/1/2012 18:02: Rosa: Mensajero!!! La culpa el iPhone
2/1/2012 18:03: Salva Mas: No, no t'ensajero ;)
2/1/2012 18:15: Rosa: Ja ha arribat la mama?
2/1/2012 18:16: Salva Mas: Esta pujant ara, encara no l'he vist
2/1/2012 18:19: Salva Mas: Ja esta aci
2/1/2012 18:21: Rosa: Me alegre de que no estigues soles. Paciencia per a soportarla
2/1/2012 18:33: Salva Mas: Ja ha eixit tot be. Si no hi ha canvis, dema a casa
2/1/2012 18:34: Salva Mas: L'analisi era x a descartar q l'embaras tapara una possible apendicitis.
2/1/2012 18:34: Salva Mas: Els monitors tot normal.No esta de part, xo esta en proces. I la xiqueta molt be
2/1/2012 18:36: Rosa: Que be!!! Que naixa el dia 5 que mola. Encara que es una puta pa la xiqueta
2/1/2012 18:41: Salva Mas: I la xiqueta que estava dormida era Laia, no Esther.
...

Una nit d’hospital. Matalàs en terra, ordinador. Avorriment. Tranquilitat.

3/1/2012 09:56: Rosa: Bon dia. Com están les teus xiques??? Ha pasat bona nit?
3/1/2012 09:57: Salva Mas: Si. Quan ha acabat d dsdejunar a tornat a ferli mal la panxa.
3/1/2012 09:58: Salva Mas: Ara esta en monitors,xo d control; no hi ha novetats
3/1/2012 09:58: Salva Mas: D'aci un rato a casa
3/1/2012 09:58: Salva Mas: Tu estas viva?? O tb t vas por la pata abajo???
3/1/2012 09:59: Rosa: Jo estic dormida. Perque me xiti a les cuatre. vaig tindrer sopor de sobres de noche vieja. Y estic morta. Qui va de cagaleres???
3/1/2012 10:00: Salva Mas: Rafael
3/1/2012 10:00: Rosa: Soles ell? O tots en sa casa?
3/1/2012 10:01: Salva Mas: Per ara soles ell. Ja vorem d'aci un rato!
3/1/2012 10:02: Rosa: Ale ja vorem. Bueno guapo quan te envíen a casa m'avises. Que vatja molt be. Besets
3/1/2012 10:02: Salva Mas: Ok

Passen els dies. Te trobes bé, però no ens deixen anar-nos-en. Escoltem els gatets plorar i cada vegada tenim més ganes de tindre el nostre.
I arriba el dia 5. El dia que els dos pensàvem que definitivament deixàvem l’hospital.  Però Déu tenia altres plans...

5/1/2012 10:14: Rosa: Bon dia. Com va?
5/1/2012 10:14: Salva Mas: Be. Ara en monitors.
5/1/2012 10:15: Rosa: Ok. Cuan estigues en casa me avises, je je. Molts anims!!!!
5/1/2012 10:16: Salva Mas: Gracies.
5/1/2012 11:17: Salva Mas: El whasap q tots esperaveu; aço ja va
5/1/2012 11:18: Rosa: Ja va el que a casa, el part???       
5/1/2012 11:18: Rafa: El que?
5/1/2012 11:19: Rosa: Salva!!!!
5/1/2012 11:19: Salva Mas: Li van provocar
5/1/2012 11:19: Rafa: Pq?
5/1/2012 11:19: Rosa: Perque??
5/1/2012 11:19: Salva Mas: Xq ha perdut un poc d pes
5/1/2012 11:19: Salva Mas: Hiui li van a posar hormones i sino, dema el provoquexq
5/1/2012 11:20: Salva Mas: 2,6 kg
5/1/2012 11:20: Rafa: Laia?
5/1/2012 11:20: Salva Mas: Si
5/1/2012 11:22: Rosa: Tu no voléis eixir de ahí sense xiqueta o aixina será.
5/1/2012 11:22: Rosa: Ho sap la mama?

Tot i els nervis, no puc evitar dir animalades, ni parlar de menjar....és el que té ser de la família Mas!

5/1/2012 11:57: Salva Mas: Porte la camiseta d'Amsterdam d les dones espatarraes. Vol guai si em toca entrar hui a paritori!
5/1/2012 11:57: Salva Mas: Vol es molt
5/1/2012 11:58: Rosa: Mola, tots se fijaran mes en la teua camiseta que en la teua dona!!!
5/1/2012 11:58: Salva Mas: Espere q no!
5/1/2012 11:58: Rosa: Je je
5/1/2012 11:59: Rosa: Crec que anulen lo del panetone, no? O seguim avant?
5/1/2012 12:00: Salva Mas: Seguim ok? I si va tot be, quan tot acabe, el dus a l'hospi
5/1/2012 12:01: Rosa: Vale, pues entonces vaig a comprarlo que air no el compri. Encara que te mes trellat un roscón en este dia
5/1/2012 12:04: Salva Mas: Tu fesme cas

En eixe moment vaig viure la dutxa més ràpida de la meua vida. Quinze minuts vaig tardar en eixir de la dutxa, canviar-me, i arribar a l’hospital. Va ser l’únic ràpid d’eixe dia, perquè des d’eixe moment tot començà a anar d’espai, lentament...

5/1/2012 15:10: Rosa: Salvador, com van lea coses??
5/1/2012 17:58: Salva Mas: Ya estic en dilatacio
5/1/2012 17:59: Rosa: Animo guapo. Tranquil
5/1/2012 18:01: Rafa: Tu portes en dilatacio molts anys. Anim
5/1/2012 18:49: Rosa: Quan porta dilatat??
5/1/2012 18:50: Salva Mas: Li han enxufat la oxitocina fa 15 min. Encara no la han examinat.
5/1/2012 18:50: Salva Mas: Estar aci dins en la sogra no mola massa
5/1/2012 18:52: Rosa: Jo aci estic açi en el teu sogre i ta mare. No se que ea pijor. Animo guapo
5/1/2012 19:15: Rosa: Com anem?
5/1/2012 19:24: Salva Mas: Ha dilatat molt poquet. Li han trencat les aigues ja.
5/1/2012 20:09: Rosa: Salvador!! Como va?? Crec que men vaig a anar. Pero sols si quan estiga molt dilata i la cosa vatja en marxa me avises pa que vinga correguent, encara que siguen les cuatre del mati
5/1/2012 20:10: Salva Mas: Ok. Fes marxa.
5/1/2012 20:11: Salva Mas: Les contraccions prou frequents
5/1/2012 20:11: Salva Mas: Xo no l'han tornat a mirar
5/1/2012 20:12: Rosa: Fortes? Pues me espere a que la tornen a mirar i entonces men vaig. Me avises del que te diuen
5/1/2012 20:13: Salva Mas: Ok
5/1/2012 20:34: Salva Mas: Diu q a este ritme, la epidural en 1 hora
5/1/2012 20:35: Rosa: La epidural en una hora significa que después de punxarla a parir?
5/1/2012 20:35: Rafa: Ni de conya
5/1/2012 20:37: Rosa: I quan de temps es aixo???
5/1/2012 20:37: Rosa: Que jo no he parit!!!
5/1/2012 20:40: Rosa: Rafa que faig. Me quede men vaig?? Va pa llarc, va a ser enseguida??
5/1/2012 20:52: Rosa: Bueno men vaig. Ja voreu que pronte va a naixer la xiqueta!!!! Si me quedara naixeria a les cinc del mati!!
5/1/2012 21:20: Rosa: No men he anat encara. Com va te molt de dolor??
5/1/2012 21:20: Salva Mas: Si
5/1/2012 21:20: Salva Mas: Xo es lo q toca
5/1/2012 21:21: Rosa: I cuanta dilatacio? Ho sas?
5/1/2012 21:21: Salva Mas: No
5/1/2012 22:14: Rosa: Ja li han posat la epidural?
5/1/2012 22:16: Salva Mas: Encara no. Tot igual.
5/1/2012 22:17: Rosa: Quan ha dilatat?
5/1/2012 22:17: Salva Mas: Van a mirarla ara
5/1/2012 22:18: Rosa: Dimeu
5/1/2012 22:18: Salva Mas: Ok

Passejos en el paritori. Ta mare i el teu home suant al teu costat. I el dolor. La matrona. 3cm. L’epidural. Un moment de relax


5/1/2012 22:57: Salva Mas: En la epi posada, la llum apagada i tranquileta.
5/1/2012 22:57: Rosa: Ósea que va pa largo!!
5/1/2012 22:57: Salva Mas: Supose
5/1/2012 22:58: Rafa: Jo ja vaig p allà
5/1/2012 22:58: Salva Mas: Aci stem
5/1/2012 22:58: Rosa: Vine vine que li vas a vorer eixir el CAP
5/1/2012 23:36: Rosa: Rafa te has perdut? Te has matat? O quan has enviat el missatge no havies eixit de Torrent??
5/1/2012 23:37: Rafa: No a tot
5/1/2012 23:52: Salva Mas: La familia del gitano juan manuel pot estar tranquila q aço va be, xo lento lento leeeentoooo...
5/1/2012 23:52: Rosa: Hola dimos algo. Rafa acaba de arribar
5/1/2012 23:53: Rosa: Perdón te me has adelantat
5/1/2012 23:55: Salva Mas: Na de na. Epidural, ella tranquila i avorriment. Esta es la part en la que en els pelis apareix el cartel de '6 horas despues'....
5/1/2012 23:56: Rafa: Saps quan centimetres porta?


6/1/2012 00:27: Salva Mas: D 4 cm

Una cama que s’adorm. I dolor. Més dolor. I el repetitiu tamboret del monitor. tactac, tactac,tactac....

6/1/2012 01:38: Rosa: Hola ya estem a 5 cm???
6/1/2012 01:55: Rafa: No ho sabem
6/1/2012 01:55: Rosa: No vos han dit res?
6/1/2012 01:56: Rosa: Esteu dormint els tres??
6/1/2012 01:57: Rafa: Q va! Te dolor a pesar d la epi
6/1/2012 02:07: Salva Mas: Si
6/1/2012 02:07: Salva Mas: Li han afegit droga
6/1/2012 02:08: Salva Mas: La matrona diu que va xa molt llarg. Estic patint xl papa, podrien anarsen a casa
6/1/2012 02:09: Salva Mas: Frase literal: Podria ser mañana
6/1/2012 02:09: Rosa: Si que? La han mirat a vorer com va la dilatacio??
6/1/2012 02:09: Salva Mas: No,
6/1/2012 02:09: Rosa: Rafa contau en la sala que yo fume en el balcó de salva
6/1/2012 02:10: Rosa: No que?? Perque a Rafa no el vez
6/1/2012 02:10: Rosa: Vec
6/1/2012 02:11: Salva Mas: Q no l'han explorat
6/1/2012 02:12: Rosa: Ah coño!! Entonces sap que va a tardar per la bola de cristal!!!
6/1/2012 02:12: Salva Mas: Per la intensitat i la frequencia d les contraccions
6/1/2012 02:13: Rosa: Ahh
6/1/2012 02:13: Salva Mas: I digauli a la mama i el papa q se'n vagen a casa q m'estan fent patir
6/1/2012 02:23: Salva Mas: L'han sedat xa q descanse un poc
6/1/2012 02:23: Salva Mas: Ve dragones
6/1/2012 02:24: Rafa: No volen. Hem probat totes les alternatives.
6/1/2012 02:25: Rosa: La mama no te servell
6/1/2012 02:25: Salva Mas: Pues me pareix fatal
6/1/2012 02:25: Salva Mas: I aci tenim hasta dema a mig dia
6/1/2012 02:26: Salva Mas: Isc jo?
6/1/2012 02:26: Rosa: Ix
6/1/2012 02:26: Rafa: Ahí xulo

6/1/2012 02:55: Rosa: Animo Salvador!!! Que aço ja esta aci!!!
6/1/2012 02:55: Rosa: Rafa avisa quan arrives perfavor

6/1/2012 03:20: Rafa: Ja estem en casa.
6/1/2012 03:21: Rosa: Molt be. A descansar
6/1/2012 03:21: Salva Mas: Bona nit
6/1/2012 03:57: Rosa: Como vamos?? Nos vemos, o esta trovem. Eixes un poquet de ahí. Vine al cuarto a vorem
6/1/2012 03:58: Salva Mas: Tot igual preferisc no eixir ara, q tampoc vull abusar
6/1/2012 03:59: Salva Mas: Esperat i d'aci un rato vaig,
6/1/2012 03:59: Rafa: Manali a ell soles que me va a donar un infarto i els nanos no tindran ni pare ni reixos
6/1/2012 04:00: Rosa: Com tu vullgues. Jo daci una hora te escric.
6/1/2012 04:00: Rosa: Perdón
6/1/2012 04:00: Salva Mas: Perdon
6/1/2012 04:00: Rafa: Si
6/1/2012 04:01: Rafa: Si es important si, eh. Per favor

Així que mentre a Torrent uns Reis Mags preparaven els regals per a Carles i Miquel, el nostre regal no tenia massa ganes d’eixir...


6/1/2012 04:18: Salva Mas: Acaben de dirnos q no poden donarli mes caña a la oxitocina. Q seguim aixina i si no...pues cesarea.
6/1/2012 04:19: Rosa: I cuant van a aguantar aixina? Quan de temps hasta decidir cesarea?
6/1/2012 04:20: Rosa: Quant a dilatat?
6/1/2012 04:20: Salva Mas: No ho ha dit. Lo q puga. Mentre la xiqueta estiga be.
6/1/2012 04:20: Rosa: Ok, pues paciencia

Paciència diu!

6/1/2012 05:25: Rosa: Guapo, com estas?
6/1/2012 05:26: Salva Mas: Cansat
6/1/2012 05:26: Salva Mas: Hasta els ous
6/1/2012 05:26: Salva Mas: Avorrit
6/1/2012 05:27: Rosa: Va seguim:
6/1/2012 05:27: Rosa: Fart
6/1/2012 05:27: Rosa: Nervios
6/1/2012 05:27: Rosa: Asustat
6/1/2012 05:27: Rosa: ANIMO ANIMO ANIMO!!!!
6/1/2012 05:27: Salva Mas: Gracies
6/1/2012 05:28: Rosa: Que tot pasara i anira molt be!!!

Poc a poc Laia va avançant.

6/1/2012 05:50: Salva Mas: 6 cm
6/1/2012 05:50: Rosa: Bien!!!
6/1/2012 06:08: Salva Mas: Vuelve el 'Qué felicidad!' Estem creant una yonkie!!
6/1/2012 06:10: Rosa: Tu anima a Laia i dili que ixca ja!!!

Recorde estes hores com a les més dures. La nit sense dormir i la lentitud feien pensar ja en el pitjor. Una de les vegades en les que va entrar l’anestesista vaig parlar amb Rafa per telèfon. Vore’t patir era demolidor. Si hi havia que fer cesària, ¿per què esperar?

6/1/2012 07:54: Rosa: Com va? Ha dilatat un poquet mes?
6/1/2012 07:55: Salva Mas: No ho sabem
6/1/2012 07:55: Rosa: I com esta ella? Encara flipa?
6/1/2012 07:55: Salva Mas: Rebentà.
6/1/2012 07:56: Rosa: Pobra! Animo
6/1/2012 07:56: Salva Mas: Gracies


6/1/2012 09:12: Rosa: La mama esta aci. Pa que estigues tranquil.
6/1/2012 09:13: Salva Mas: Ok
6/1/2012 09:13: Rosa: Tot igual?
6/1/2012 09:14: Salva Mas: Millor. La revisat l'anestesista i esta millor
6/1/2012 10:09: Rosa: Sin novedad?

Però tot allò roïn no dura per sempre!

6/1/2012 10:10: Rosa: Torneu a escriurer aci aixina no te que repetiro dos vegades
6/1/2012 10:10: Salva Mas: D casi 9 i 'pinta bien'
6/1/2012 10:11: Rosa: Que bien!!! Animo!!!
6/1/2012 10:11: Rafa: Vale salva!!
6/1/2012 10:31: Rosa: Ha dilatat set o nou? Que la teua sogra diu lo alte. Com esta ella
6/1/2012 10:37: Salva Mas: 9 y primer pujo de proba

Havia arribat l’hora d’espentar!! Vinga, fort!!!

6/1/2012 11:12: Rosa: Salvador!!!! Que me dices??
6/1/2012 11:14: Rafa: Ara res
6/1/2012 11:15: Rosa: Ha veig ja, que no diu res
6/1/2012 11:35: Salva Mas: Anem a començar a espentar ara quan vinga la matrona
6/1/2012 11:36: Rafa: Espentem tots
6/1/2012 11:36: Rosa: Ale pues Molts anims
6/1/2012 11:36: Rosa: Va salva que va a eixir al mateix temps que el gordo!!!
6/1/2012 11:49: Salva Mas: Espera q la matrona encara no ha vingut...
6/1/2012 11:50: Rafa: I el gordo està alli
6/1/2012 11:51: Rosa: Dins del paritori es de veres
6/1/2012 11:51: Rosa: Vols que vatja a cridarla. Por durla a rastres del moño!!!
6/1/2012 11:59: Rosa: Rafa veriueho, on esta la matrona!!!
6/1/2012 12:06: Rosa: El 20, el 23 va Rafa que de esta te ix el gordo!!!
6/1/2012 12:06: Rafa: D
6/1/2012 12:27: Rosa: Estas empujando!!!!

I va arribar el moment esperat

6/1/2012 13:01: Salva Mas: YA
6/1/2012 13:02: Rosa: Tot be
6/1/2012 13:07: Salva Mas:





6/1/2012 13:09: Rosa: Que mona!!! Bien!!!

És curiós com reacciona el cos. Més de 24 hores de part i en un moment, encara que envoltat de metges, teles verdes, sang, xeringues, zeladors, ...les emocions es disparen i una tranquila alegria ho ompli tot. No sé què et passava a tu per dins. Però la teua cara mostrava una estranya mescla entre cansament, alivio, dolor, pau...
I el puto zelador que no venia!


6/1/2012 13:37: Salva Mas: Esperant llit xa eixir
6/1/2012 13:38: Salva Mas: 2550 gr
6/1/2012 13:38: Salva Mas: Pequeñaja pequeñaja
6/1/2012 13:41: Salva Mas: I en ventosa
6/1/2012 13:41: Salva Mas: I amb volta de cordo
6/1/2012 13:42: Rosa: Joder! No li faltaba res!!
6/1/2012 13:42: Salva Mas: Pero APGAR 9/10
6/1/2012 13:49: Salva Mas: Que vinga ja un puto celadOoooor!!!!!
6/1/2012 13:58: Rosa: Entre jo i la trac?
6/1/2012 13:59: Salva Mas: O furta un puto llit
6/1/2012 13:59: Salva Mas: Me cago en Rajoy Fabra y los recortes en celadores!!!
6/1/2012 13:59: Rosa: En el cuarto hi ha uno. Vols que el porte!!
6/1/2012 13:59: Rosa: Com esta Esther!

6/1/2012 14:00: Salva Mas: Be
6/1/2012 14:00: Salva Mas: Rebentada
6/1/2012 14:01: Salva Mas: Xo li ha cambiat la cara
6/1/2012 14:01: Salva Mas: Comence a pensar q ens tenen segrestats
6/1/2012 14:01: Rosa: Al vorer la cara de la pequenyaja?
6/1/2012 14:03: Salva Mas:
6/1/2012 14:07: Salva Mas: Celebrem la primera hora de vida de Laia....
6/1/2012 14:07: Rosa: Trau el Champaren
6/1/2012 14:07: Rosa: Ja be el camillero
6/1/2012 14:08: Salva Mas: ... En este puto cuarto!!!
6/1/2012 14:08: Salva Mas: Bieeen!!!!


6/1/2012 15:25: Salva Mas: Medix 48,13


martes, 24 de abril de 2012

¿En qué país quieres vivir?








Ya, ya sé que ahora no parece un buen momento, pero ¿Han pensado ustedes dónde quieren vivir? Sí, ¿En qué país quieren vivir? Verán el uno de Agosto 150.000 inmigrantes en nuestro país perderán su tarjeta sanitaria ¿Quieren vivir ustedes en un lugar donde la gente muera porque no tiene recursos? ¿O prefieren vivir en un país con las urgencias de los hospitales saturadas porque los inmigrantes irregulares no tienen otra manera de acceder a la sanidad? ¿Dónde queremos vivir? 

Hoy el portavoz del PP en el congreso, José Antonio Alonso decía esto: "Cuando decímos la sanidad es universal en España no es para el universo mundo es para los españoles y los que viven aquí". No entiendo entonces ¿Esos 150 mil inmigrantes dónde viven? Ser español es un accidente geográfico, nacimos aquí, sí ¿Eso nos otorga una categoría? 

Por lo general uno debería sentirse satisfecho de sus propios méritos, de sus metas y retos conseguidos, de su persona, de ser una buena persona ¿Es ser una buena persona negar a alguien la posibilidad de ir al médico? ¿Quién lo decide? Es decir, el partido en gobierno tiene los votos, pero ¿Son los votos el camino que justifica que España deje de ser lo que es? 

Este es un país solidario, consecuente y atento. Lleno de gente buena que, mucho me temo, no está dispuesta a ajustar su moralidad a las modas de estos tiempos. El sistema sanitario está para servir a quien siente dolor, y el dolor, tristemente es universal.


Toni Garrido (Asuntos Propios; RNE, 24-4-12)

jueves, 5 de abril de 2012

Dijous Sant

Segurament hui estic molt clerical. És el que té celebrar hui tantes coses: l'amor fraternal, l'eucaristia, el sacerdoci... i per a més inri (valga l'expressió) m'he trobat en estos dos videos que m'han fet pensar. El primer d'ells és un vot de confiança. Deia el retor hui que el qui no està en comunió amb el seu retor o el seu bisbe està autoexclòs de l'Esglèsia. I té raó. Ser Esglèsia és estar units. I mira que açò és una qüestió que a mi em fa patir. Igual sóc molt egoista quan pense que el retor que no està en comunió amb la seua comunitat, o al menys, amb els qui té propet, també està autoexclòs. O igual és una excusa barata. No sé. La bona qüestió és que el video que ara penge és un xicotet homentatge a eixes persones que deixen la seua vida i se la compliquen per a donar-se als altres. Encara que molts siguen imbècils i el que fan és complicar-nos-la a nosaltres. 



I l'altre video és simple i claret. Si la Setmana Santa vol dir alguna cosa és açò: que la vida val la pena. Que no tot és Divendres ni Dissabte, que sempre hi ha Diumenges de Pasqua per xicotets i insignificants que puguen pareixer.






(Que vos quede clar: no m'he fet kiko ni m'he tornat fan incondicional de Rouco. Més bé com diria el ginecòleg de la meua dona: "A ti lo que te pasa se llama 'paternidad'")