Primeres vegades

S'apaga la llum. Laia està nerviosa. Gemeca un poc. Sembla que va esclatar en el seu típic plor incontenible. S'encén una part de l'escenari. Ella es gira davant el muscle de sa mare, intentant no mirar... però la curiositat la venç i mira. Sona música. Escolta estranyada. I poc a poc es relaxa. Bat palmes perquè la música puja de to...però al mateix temps arruga la front, esglaiada.  Personatges  vestits amb acolorides disfresses es mouen dalt l'escenari i Laia, sorprenentment, sembla anar agafant confiança. Cansada d'estar damunt de sa mare, passa a seure en son pare. I ja no perd l'ull de l'escena. Mira i remira. En algun moment, aplaudix. En altres, es sorprèn. Passa un poc de por. Torna a aplaudir. Acaben els tres quarts d'hora de durada de l'obra i Laia ix del teatre ben contenta, feliç, alegre, tranquil·la. És la seua primera visita al teatre.

Mentre torne a casa amb ella pense en la sort que tenen algunes persones en viure per primera vegada alguna de les coses que més m'agraden en la vida. Lamente no poder evocar la il·lusió d'una nit de Reis. Envege a aquells que entren a un cine per primera vegada i es queden amb la boca oberta. Envege a aquells que mai han vist València i la veuen per primera vegada. (Ja ho sé, sona rar, però crec que estem massa acostumats a les coses que ens envolten....i a més a més, Rita l'ha deixat tant bonica!!!). Envege als que gaudixen per primera vegada de totes les coses importants i bones que hi ha a la meua vida. La memòria és una tia punyetera. No recorde quina fon la primera peli que vaig vore. O el primer llibre que vaig llegir (seria algun de Teo , o "Senda") O la primera vegada que vaig estar amb els meus amics. O el primer disc que vaig escoltar.Hi ha tantes primeres vegades que no recorde!

Ara, gràcies a Laia,  la vida ens dóna, en certa manera, una segona oportunitat de reviure-les... i em sent un privilegiat! Acompanyar-la és reviure un fum de primers moments. La primera caca, la primera nit, la primera mala nit, la primera dent, el primer bany, el primer bibe, el primer somriure, la primera papilla, la primera fruita, el primer danone, el primer putxeret, el primer "cinco lobitos", el primer "papapapa", la primera calentura, el primer Nadal, la primera nit de Reis ....són fites d'un camí que anys arrere vam recórrer ja i que al costat de Laia  tornem a passar. Només portem un any d'este camí. I ens queden molts per davant.