Segurament hui estic molt clerical. És el que té celebrar hui tantes coses: l'amor fraternal, l'eucaristia, el sacerdoci... i per a més inri (valga l'expressió) m'he trobat en estos dos videos que m'han fet pensar. El primer d'ells és un vot de confiança. Deia el retor hui que el qui no està en comunió amb el seu retor o el seu bisbe està autoexclòs de l'Esglèsia. I té raó. Ser Esglèsia és estar units. I mira que açò és una qüestió que a mi em fa patir. Igual sóc molt egoista quan pense que el retor que no està en comunió amb la seua comunitat, o al menys, amb els qui té propet, també està autoexclòs. O igual és una excusa barata. No sé. La bona qüestió és que el video que ara penge és un xicotet homentatge a eixes persones que deixen la seua vida i se la compliquen per a donar-se als altres. Encara que molts siguen imbècils i el que fan és complicar-nos-la a nosaltres.
I l'altre video és simple i claret. Si la Setmana Santa vol dir alguna cosa és açò: que la vida val la pena. Que no tot és Divendres ni Dissabte, que sempre hi ha Diumenges de Pasqua per xicotets i insignificants que puguen pareixer.
(Que vos quede clar: no m'he fet kiko ni m'he tornat fan incondicional de Rouco. Més bé com diria el ginecòleg de la meua dona: "A ti lo que te pasa se llama 'paternidad'")
No hay comentarios:
Publicar un comentario