Terratrèmol

Diuen que diàriament hi ha no sé quants milers de terratrèmols que no percibim. Baix els nostres peus la terra es mou i el paisatge va lentament  canviant de manera imperceptible, però inexorable. 

De tant en tant, els terratrèmols tenen lloc massa prop de la superfície terrestre i aleshores, poden ser destructors. fan que caiguen estructures i edificis que semblaven sòlids, però no ho eren, o al menys,no el suficient. 

De tant  en tant, què bé senten els terratrèmols! El paisatge al que estem habituats canvia de sobte. I les coses es ressituen.  

Hui hi hagut un terratrèmol en l'Església i tinc que dir que em sent content. Almenys un poc esperançat. Satisfet de trobar un poc d'honestedat i sentit comú en un món ple de gent obsessionada amb el poder. 

Un papa cansat, que es retira, que s'aparta, és un home de 85 anys com tots. Es Pere dormint-se en l'Hort de les Oliveres i un jubilat mirant un obra al mateix temps. És un papa humà. Un savi cansat.

Un papa fart que es rendeix és un dit que denúncia el pecat i la insídia que probablement s'amaguen dins les parets de la ciutat de la fe (que com ve diu Cortés, es diu així perquè tots els que van es la deixen allí). Pot ser li haja faltat més valentia, més força o més interès per tal de trencar les muralles del Vaticà... però al menys ha optat per trencar amb la norma establerta i això ja és...

El que tinc clar és que este home, encara que no li tinga massa estima o simpatia, té molta cura amb els detalls; en l'any del 50 aniversari del Concili Vaticà II, havent posat en marxa la iniciativa renovadora de l'Any de la Fe, va i renuncia. Dos dies abans de l'inici de la Quaresma, se'n va. I probablement, el nou papa començarà celebrant la Pasqua. Molt simbòlic. Un últim missatge, l'Església ha de tornar a mirar als fonaments de la seua fe per tal de què amb la pregària, el dejú i l'almoina de la quaresma, renasca en una nova Pasqua. 

De tant  en tant, què bé senten els terratrèmols!