Estic en el balcó de ma casa, mirant com la policia nacional tira de casa a una família d'estrangers (romanesos, búlgars?) No sé qué ha passat: si hi ha algun motiu o no, si han furtat alguna cosa o si és que la polícia segueix la política sarkozy de criminalitzar a tot aquell amb "mala pinta". Les maletes en terra, les bosses d'allò que han pogut traure i cares serioses. I no és un deshauci, perquè són les 22:40, i no hi ha jutge ni res paregut.
La qüestió és que després d'un quart d'hora dubtant si havia de baixar al menys a preguntar si podia ajudar en alguna cosa, m'he quedat ací sentadet, escrivint estes xorrades. Sentadet, comodó, avergonyit, incòmod, trist, aburgesat.
Per què no soc valent?
Per què em fa por complicarme la vida?
Ja se'n van...
Compartisc la impotència que vares sentir ahir perquè jo també hem vaig sentir fatal però, sincerament, no crec que haguerem pogut fer res. La policia estava fent-se càrrec de la situació i no sabiem que habia passat...
ResponderEliminarSé que la solució no està en mirar cap un altre costat però... no sé, hi han vegades que no sé que es el millor, que he de fer...no és gens fàcil...
En la casa hui hi havia un cartell de "Es ven". Possiblement els antics ocupants eren okupes. Però tenien pinta de bona gent...
ResponderEliminar